Crítiques exprés

Potser encara no us en heu assabentat , perquè tal i com alerta Mercè Martínez amb raonaments carregats de raó en unes piulades que han corregut com la pólvora  , encara no esteu omplint el Teatre Condal  on aquest espectacle es representa de la forma com aquest...

Ho diu el mateix Jordi Prat i Coll tot parlant d’allò que el va motivar a escriure aquest més que notable text,  i ho diu alhora en algun o altre moment i d’una o altra forma la fauna variada (  no es tracta de cap metàfora; aquí també els gats i les gavines tenen...

Oblideu-vos d’Israel Galván, el fill del bailaor José Galván i la bailaora Eugenia de los Reyes. Avui, el seu lloc l’ocupa una Eduarda de los Reyes que es presenta a l’escenari amb fosques ulleres de sol. I no precisament per divisme; es diria més aviat que darrera...

D’acord: Don Pasquale es mereix una bona lliçó que sàpiga posar-lo al seu lloc. El lloc d’una home gran i solter vocacional  que pretén dirigir al seu gust les joves vides que depenen una mica d’ell, i forçar casoris interessats, menyspreant alhora la força dels...

"Com, com és possible que li vulguis fer mal a un nen?  Com és possible que fer-li mal et pugui fer sentir satisfet, satisfet, satisfet? No sé que li està passant a la gent, avui en dia”. Més  o menys , això és el que venia a dir i el que venia a preguntar-se  The...

“Molts cops confonem la normalitat amb el sentit comú, i són dues coses que no tenen res a veure. La normalitat, és una cosa horrible”. Això ho deia Nestor Valente fa un parell d’anys, quan la seva obra “El loco y la camisa”, aquella que el va convertir en un dels...

Em sembla que tots plegats hem vist prou obres d’AntonTxékhov ( i que no faltin; em trobo entre les persones que sempre esperen amb ànsia qualsevol retrobament amb el seu teatre) com per a que ningú se li escapi la referència, quan llegeix el títol original d’aquesta...

A la ficció, el seu nom és Nicolás. Però tots sabem que darrera la presència d’aquest pintor que ja no sap com pintar, perquè el dolor provocat per una pèrdua irreemplaçable li ha paralitzat els pinzells, s’hi troba el mateix autor d’aquest text; el mateix Miguel...

Què dur resulta , això de fer complir la llei a tort i a dret, i anar per la vida  detenint a dojo delinqüents i conspiradors! Bé: de ben segur que per a moltes i molts integrants dels cossos de seguretat, enxampar el transgressor  o la  transgressora de torn en nom...

No es pot negar que l’experiència, en tenia quelcom de força arriscada: sintetitzar en vuitanta minuts les dues hores i mitja d’un dels musicals més emblemàtics i notables nascuts a l’Off Broadway i el Broaway del segle XXI, situar-lo dins les immersives parets  del...

En cas que no sigueu massa cinèfils, potser el nom de Frank Capra no us digui res. Per contra, en cas que sigueu mínimament aficionats a la fotografia, de ben segur que el nom de Robert Capa, us diu molt, moltíssim. De fet, no cal ni que us interessi especialment la...

Ha costat, però aquí el tenim: gràcies als irreductibles esforços i a la tossuderia d’una mena de deessa Pal·las Atenea  amb antifaç i amb aspecte de reptadora performer punk , l’emblemàtic Partenó que tant associem als fonaments mateixos de la cultura, la democràcia ...

Voleu saber cap a on ens porta la desobediència de la llei de Déu i de la llei dels homes? Doncs el vell profeta Jeremies us en pot donar un brutal testimoni. La seva veu carregada de contundència i de  significació , la podrem escoltar al llarg de la magnífica nova...

Amb ella van començar tots els mals que ens persegueixen des de sempre. O va ser amb Eva? Bé: això depèn de la mitologia o de la religió des de la qual t’ho miris. El que és segur, és que aquests dos personatges femenins entre els quals s’han establert sovint notoris...

Vau veure al seu moment, i  en aquest mateix escenari del Lliure pel qual acaba de passar “Un enemic del poble”,  les dues primeres trobades entre Thomas Ostermeier i  el teatre d’Henrik Ibsen? Si vau veure els memorables muntatges que el llegendari Schaubühne de...

L’últim cop que ens va visitar Ernesto Caballero, va ser per oferir-nos al TNC una versió de “El jardín de los cerezos” que es troba sens dubte entre els pitjors muntatges que mai he vist d’una obra de Txékhov. Aconseguir destrossar Txékhov resulta una tasca ben...

Com es ven sabut , si ara intentéssim arribar al Pol Sud (cosa que cap avió pot fer, donades les gèlides temperatures actuals) per veure una posta del sol, no ens trobaríem altra cosa que la ininterrompuda foscor de sis mesos que no s’acabarà fins el proper setembre....

  S’ha acabat, això de parlar en nom d’uns personatges ficticis que potser sí que tenen molts punts de contacte amb tu , però no són tu mateix o tu mateixa! I – per si no havia quedat encara prou clar a l’espectacle anterior- , s’ha acabat també  ( o en qualsevol...

Agafeu una cadira, i seieu al voltant de qui – ara ho sabem- no solament va ser jove  deixeble del  gran mestre filòsof, sinó també receptor de les seves reveladores i molt íntimes  darreres confidències. El seu nom, és Licaó. I la seva residència, el grapat de...

Hi ha cadàvers que no es resignen a desaparèixer així com així de l’escenari de la vida . De tant en tant , et surten al pas gràcies al món de la ficció  cadàvers perplexos davant la pròpia mort que, abans de fer un definitiu mutis pel fòrum, intenten  donar-li una...