Crítiques exprés

I com en pot resultar de feixuc, el pes d’un cos molt estimat però aliè al teu, quan aquest pes es converteix en un obstacle per a la teva pròpia mobilitat i per a la teva pròpia vida ! I quan en aquest cos, ja no hi pots reconèixer ni el cos ni la personalitat de la...

Fragmentada i totalment inacabada. Aquest és l’estat en el qual va quedar l’obra que George Büchner estava escrivint tot inspirant-se en el cas real del soldat Johann Christian Woyzeck, quan el tifus va acabar amb la seva curta vida. Büchner tenia llavors ( el 1837)...

No cal que  us escarrasseu buscant-la pels calaixos de l’armari: ja sabem que fa molt de temps que no teniu la gosadia de sortir al carrer lluint amb orgull la barretina! I per això mateix, en trobareu una de disponible al vostre seient, tot just entreu al local en el...

De ben segur que, encara que us passeu mitja vida al teatre, hi ha entre vosaltres moltes persones de poca fe que no honren com cal al sant patró dels actors, de les actrius, i de la gent del teatre en general. Doncs , agafeu l’agenda, i marqueu la dada en vermell,...

I ara, què farem? Aquesta pregunta sempre provoca cert vertigen, quan se la fa aquella mena d’equip creatiu que ha invertit anys de treball en  un projecte, i ha vist com aquest notablement reeixit projecte era rebut també amb notable entusiasme. Diu AzconaToloza ...

  “Somien els androides en xais elèctrics?”, es preguntava l’any 1968 l’escriptor Philip K. Dick, en el títol d’un relat curt que acabaria donant lloc a una de les més emblemàtiques pel·lícules de ciència-ficció de tots els temps. I a hores d’ara, més o menys...

Mataries els fills del tirà? Aquesta és la pregunta que ens fa Paradiso 99 al seu nou espectacle; una proposta farcida d’aquella mena d’estètica expressionista que tant li escau al Berlín d’entreguerres. I és que tant la florista Sylvia (maquillada com si s’hagués...

És el mateix Vilaseca qui ens convida a fer-ho, qui ens convida a que l’anomenem David: una invitació, una senyal de confiança, que ens arriba tant des de les primeres pàgines del seu dietari disfressat de novel·la , com des dels primers minuts de l’espectacle que...

  Quin gust dona, això d’anar a veure un espectacle que recull un grapat de temes extrets de grans musicals que han fet història (sense excloure algun de potser no tan històric , però igualment molt reivindicable) , i no trobar-te amb el previsible repertori de...

No hi ha res més divertit que la infelicitat, en podeu tenir tota la seguretat: és la cosa més còmica del món. I si això t’ho diu una dona com ara la Nell – una dona sense cames que viu reclosa dins d’un contenidor d’escombraries, i que només treu el nas del seu...

Quin escàndol, quina poca soltada, quina grolleria! On s’ha vist ( o millor dit, on s’ha sentit), que tot just començar la representació teatral, el primer actor que surt a escena et cridi “Merdre!” a la cara! Doncs això és justament el que acaba de passar al Théâtre...

Hi ha entre el títol original d’aquesta obra i el títol que li hem posat a casa nostra una significativa diferència. I aquesta diferència, que remarca la mateixa directora en el text de presentació del seu muntatge,  juga a favor de l’ambigüitat que mostra l’original....

I aquest títol, expressa potser, , simplificant molt ,la millor raó que ens pot donar una persona que ha decidit suïcidar-se. Una altra cosa és que les persones que la sobreviuen, donin per bona la justificació. Tant si hi ha explicacions de per mig ( una carta...

Quan aquest excel·lent monòleg va arribar per primer cop a l’espai que llavors  era conegut com a Escenari  Joan Brossa, ho va fer en un moment pandèmic en el qual encara teníem ben presents les imatges  de l’extraordinària sèrie Txernòbil : mesos abans, aquelles...

“Et tornes boja intentant ser perfecte, i això és impossible. No pots ser sempre la millor . És tan difícil sobreviure aquí : tens que ser la més guapa, la que està més bona, la millor actriu del món, i la millor companyia. Hi ha tan poca gent que pugui viure d’això,...

  Oblideu-vos d’aquells excel·lents espectacles d’Íntims Produccions que es recolzaven en potents veus de l’escena creativa anglosaxona (Kae Tempest en el cas de “Wasted”; Mark Ravenhill, en el de l’estupenda “Pool (no water)”,  i en les quals el llenguatge...

Amb els més terribles atemptats, passa sovint com amb les més esfereïdores tragèdies col·lectives: de l’impacte informatiu inicial, es va passant poc a poc al discurs més o menys elaborat que es repeteix com un mantra cada cop que toca commemorar el sinistre...

Ha passat gairebé una dècada, des que Lara Díez Quintanilla va presentar “El sensespai” en forma de treball final de la seva formació com a psicoterapeuta de grups i famílies. Llavors, va voler escriure un text que vingués a fer anar plegades les seves dues vocacions,...

Es pot ser completament nacionalista i del tot cosmopolita alhora? És possible reivindicar un feminisme que els teus coetanis consideren radical, i combregar ben a gust amb el més conservador catolicisme? És factible, ser filla d’una molt benestant família amb...